Vaig ser Diable de Correfocs unes cinc temporades, primer tocant la percussió, i desprès “tirant carretilles” (que son aquests petards típics dels correfocs).
L`espectacle de foc de La Trup estava molt ben elaborat i estudiat. Ambientat dins l'època medieval, hi sortien personatges com els bufons (diables), els llops salvatges (que eren els percusionistes), els malabaristes i acròbates, els músics, els xanquers, els maquinistes ( que conduïen unes estructures de ferro enormes i sorolloses), els il·luminadors de carrer (que transformaven la foscor en infern, com jo faig a la foto superior). Teníem també elements pirotècnics penjats per tots els carrers per on havia de passar el correfocs, s’engalanava amb banderoles la Plaça de la vila, on havia d’acabar el correfoc i on estava ubicat també, l’escenari principal de l’espectacle.
En algunes ocasions, (com el magnífic correfoc que es feia en la Festa Major de Juneda), jo interpretava el paper de Rei, al costat de la Reina i d’unes titelles gegants que simulaven la nostra cort...Quan arribava el correfocs, la plaça es transformava en festa, sortien els acròbates i diables i feien malabarismes amb foc real, i ens divertien amb els seus jocs. En acabar...la plaça cremava!Sortia foc de sota les pedres, de qualsevol racó...Allò sí que era l’Infern!.
Per produir un espectacle d’aquesta mena, es necessitaven més de 20 persones i una colla d’experts com en Ramon Caballol, l’Estanis Perera, en Joan Domingo i l’Enric Balcells, que ja en portaven uns quants de correfocs cremats...
Ara, després dels anys, cada cop que sento l’olor de la pólvora...hum...